Es pot aconseguir la custòdia compartida? La realitat judicial que apliquem al despatx
Quan una parella amb fills es trenca al nostre despatx de L'Hospitalet de Llobregat, la primera pregunta que sol sortir a la taula gairebé sempre és la mateixa:
«Tinc dret a una custòdia compartida o me la denegaran?».
Hi ha una creença generalitzada que la compartida es dona de forma automàtica pel simple fet de demanar-la. La realitat als Jutjats de Primera Instància de L'Hospitalet (els que estan allà mateix, a la Rambla Just Oliveras) és bastant més complexa. Aquí no ens regim pel Codi Civil estatal, sinó pel
Codi Civil de Catalunya. Això és un avantatge inicial, ja que la nostra llei catalana té una predisposició molt clara cap a la coresponsabilitat, però exigeix baixar a l'arena i demostrar tres realitats molt concretes del teu dia a dia familiar.
Si estàs valorant fer el pas del divorci, aquestes són les tres condicions reals —amb la llei a la mà— que determinaran la decisió del jutge.
1. L'examen del passat recent: Com us heu repartit la criança fins avui?
Molts progenitors cometen l'error d'enfocar la custòdia compartida com un dret propi de cara al futur. El jutge, en canvi, mira cap enrere. L'
article 233-11.1.a del Codi Civil català obliga a analitzar minuciosament la vinculació afectiva i, sobretot, com us heu implicat tots dos en les tasques quotidianes abans de la ruptura.
Al jutjat no serveix de res dir
"estimo els meus fills i vull estar amb ells". El que l'equip psicosocial o el magistrat voldran saber amb dades objectives és:
- Qui demanava les cites al CAP de Just Oliveras o a l'hospital de Sant Joan de Déu.
- Qui anava a les reunions de tutoria a escoles de la zona (ja sigui el Tecla Sala, el Joan Miró o qualsevol altre centre de L'Hospitalet).
- Com s'organitzaven els sopars, les dutxes i el suport en els deures.
Si la dinàmica familiar habitual consistia en el fet que un progenitor assumia el 90% de la càrrega i l'altre es limitava a un pla secundari per motius laborals o d'oci, demanar un canvi radical de 50/50 de la nit al dia sol generar recels judicials. El tribunal busca estabilitat per al menor, no experiments logístics.
2. La prova definitiva de la logística: Distàncies a L'Hospitalet i horaris reals
La teoria jurídica és molt maca, però la custòdia compartida és, abans de res, un repte d'organització. El Codi català exigeix ponderar la ubicació dels habitatges i les jornades laborals dels pares (
article 233-11.1.c i e).
Aquí és on la geografia local de L'Hospitalet juga un paper crucial.
Si després de la separació un progenitor fixa la seva residència a Bellvitge i l'altre es trasllada a Santa Eulàlia o Pubilla Cases, la logística és perfectament viable. El nen pot anar a la mateixa escola i mantenir els seus amics del barri sense que la seva vida es converteixi en un calvari de transport.
El problema sorgeix quan la distància obliga el menor a passar hores a la ronda o als ferrocarrils cada matí. Si la teva exparella decideix mudar-se a una localitat llunyana o els teus horaris a la feina acaben a les nou del vespre sense una xarxa de suport familiar sòlida (com els avis), el jutge denegarà la compartida. No per falta d'aptitud com a pare o mare, sinó perquè el ritme de vida seria insostenible per al menor.
3. El nivell de soroll: La capacitat de pactar malgrat el divorci
Aquest és el punt on cauen la majoria de les custòdies compartides contencioses. La llei a Catalunya
no exigeix que els pares es portin bé per atorgar aquest règim; de fet, es pot concedir encara que un dels dos s'hi oposi frontalment. El que sí que exigeix l'
article 233-11.1.b és una capacitat bàsica de cooperar pel que fa als fills.
Al despatx sempre som molt francs amb això: si per decidir si el nen va a una activitat extraescolar al poliesportiu municipal o per autoritzar una excursió escolar necessiteu creuar-vos deu correus electrònics acusatoris, la custòdia compartida serà un focus de problemes constant. Els jutges detesten cronificar el conflicte. Si la relació és severament tòxica o existeixen denúncies creuades per faltes de respecte greus, els tribunals optaran per una custòdia monoparental per blindar el menor de les discussions dels adults.
(És obligatori afegir un matís penal insalvable: si existeixen indicis fundats o processos oberts per violència de gènere o familiar, l'article 233-11.3 prohibeix de manera taxativa qualsevol mena de guarda compartida).
El document que ho canvia tot: El Pla de Parentalitat
A Catalunya no n'hi ha prou amb demanar la custòdia en la demanda de divorci. La llei ens obliga a presentar un
Pla de Parentalitat. Aquest document és la peça mestra del procés: és una proposta detallada on s'explica al mil·límetre com s'organitzarà la vida del nen (repartiment de vacances, dies de lliurament, qui paga la roba, què passa si es posa malalt en horari escolar, etc.).
Un Pla de Parentalitat genèric, baixat d'internet o redactat sense conèixer la realitat de l'oficina judicial de la nostra ciutat, és el camí més ràpid per rebrà una negativa del jutge.
Si estàs en un procés de separació i vols defensar una custòdia compartida justa i viable a L'Hospitalet, necessites un enfocament estratègic des del primer minut. Al nostre despatx estudiem la teva situació laboral, la rutina dels teus fills i les particularitats del teu cas per armar una proposta sòlida davant els tribunals.
Vols saber quines opcions reals tens en la teva situació particular? Posa't en contacte amb nosaltres per analitzar el teu cas en una primera consulta i traçar la millor estratègia per al benestar dels teus fills.
Tornar al llistat 
